) 4) EN TORN A L'ESCOLA CONCERTADA

Segons una notícia recent, el Defensor del Pueblo exigeix al govern que apliqui mesures per evitar la concentració d'alumnat immigrat a centres de titularitat pública. És una realitat que, excepte en alguns casos, la majoria de fills i filles de famílies immigrades estan escolaritzats a l'escola pública. És cert, també, que aquest tipus d'alumnat sol presentar nombroses problemàtiques vinculades amb el propi procés migratori que repercuteixen en el sistema escolar, especialment per la seva intensitat.
Per evitar malsentesos cal deixar constància que la defensa de l'escola pública no implica necessàriament una condemna, a priori, de l'escola concertada. Aquest tipus d'escola, davant un dèficit històric d'infraestructures i equipaments públics per a cobrir tota la demanda escolar, ha complert una important funció subsidiària. Les escoles concertades són centres de titularitat privada que reben fons públics per tal d'oferir un servei, teòricament, gratuït i universal. És a dir, tant l'escola pública com la concertada són (o haurien de ser) un servei públic al que poguessin accedir totes les ciutadanes i ciutadans, independentment del seu origen, religió o estatus socioeconòmic.
A la pràctica, no obstant, i amb excessiva freqüència, l'escola concertada no acompleix en la seva plenitud la seva funció de servei públic, contradint sistemàticament els principis d'universalitat i gratuïtat. De fet, en el mateix procés d'escolarització ja es posa de manifest una primera discriminació. La tant reclamada “lliure elecció” de centre és només lliure en el cas d'aquelles famílies que tenguin el suficient capital econòmic, social i cultural per a poder seleccionar, accedir i pagar l'escola de la seva voluntat. No es pot oblidar que és una pràctica recurrent a les escoles concertades l'aplicació de quotes per a activitats extraescolars, menjadors, material escolar, transport, etc. Quotes que evidentment limiten les possibilitats d'accés de moltes famílies a aquest tipus d'escola.
D'altra banda, el projecte educatiu de determinades escoles concertades està pensat i dissenyat (tot i que no necessàriament de forma explícita) per un determinat tipus d'alumnat: aquell que procedeix de segments de població amb un determinat status socioeconòmic i cultural. La conseqüència d'aquesta situació és que quan famílies social, econòmica i culturalment “diverses” volen accedir a aquests centres es troben amb autèntiques dificultats, que es tradueixen bàsicament en desigualtats d'oportunitats.
Per solucionar aquestes situacions, no es tracta, únicament, de forçar una simple distribució dels fills dels immigrats a les escoles públiques i concertades (tot i que és absolutament necessari regular la distribució de l'alumnat per a no deixar aquesta qüestió a la “lliure” elecció familiar). El primer element que ha d'exigir l'administració pública educativa és que tant els centres públics com els concertats acompleixin la seva funció de servei públic garantint la gratuïtat i la universalitat. L'exigència de l'administració s'ha de dirigir, al mateix temps, a garantir una prestació de serveis de qualitat. Equitat i qualitat, han de ser dues característiques comunes de tota la xarxa educativa, independentment de la titularitat dels centres que la composen. En qualsevol cas, la primera obligació de l'administració ha de ser donar prioritat a l'escola pública, abans que a la concertada.
El segon element és que les administracions educatives exigeixin a les escoles públiques i concertades l'elaboració i aplicació de projectes educatius de centre propis i autònoms. Un dels elements bàsics que ha de caracteritzar a aquests projectes ha de ser assumir l'existència de la “diversitat”, en tant que tret constitutiu tant de les persones com de la societat. La construcció d'una escola inclusiva, per tant, no es pot centrar només en les qüestions d'accés (que hem comentat anteriorment) sinó que també ha de fer referència al propi procés educatiu (metodologies d'ensenyament i aprenentatge, relacions entre escola i família, etc.).
En el cas concret de Balears, amb una presència massiva de població immigrada en processos de reagrupació familiar, és fonamental que les adminstracions, els propis centres educatius (públics i privats) i la mateixa societat facin front a aquests reptes educatius si no volem construir una societat discriminatòria i dual.

Educació