) 261) Manifest "Una altra política i uns altres valors per sortir de la crisi"

Després de dos anys d'una crisi que ha creat milions d'aturats i ha provocat que el número de persones que pateixen fam i desnutrició en el món assoleixi un nou rècord, són ben clares les causes d'aquesta greu situació. Deixar en plena llibertat els capitals financers i deixar que els mercats siguin els únics reguladors de les relacions econòmiques només porta, com estem comprovant, a la inestabilitat permanent, a l'escassetat de recursos financers per a crear ocupació i riquesa i a les crisis recurrents. S'ha demostrat també que la falta de vigilància i fins i tot la complicitat de les autoritats amb els poderosos que controlen el diner i les finances, és a dir la manca d'una autèntica democràcia, sols produeix desordre, i que concedir-los contínuament privilegis, lluny d'afavorir les economies, les porta al desastre. Deixar que els bancs es dediquin amb absoluta llibertat a incrementar artificialment el deute per tal de guanyar més diners és el que ha provocat aquesta darrera crisi. Però també és una evidència que les polítiques neoliberals, basades en reduir els salaris i la presència de l'Estat, la despesa social i els impostos progressius per a afavorir les rendes del capital, han provocat una desigualtat creixent. I que la immensa acumulació de beneficis d'uns pocs, en comptes de produir l'efecte de “vessament” que proclamen els liberals, ha alimentat l'especulació immobiliària i financers que ha convertit l'economia mundial en un autèntic i irracional casino. I és evident que aquests desencadenants de la crisi no ténen a veure solament amb els mecanismes econòmics, sinó amb la política controlada cada vegada més pels mercats, pel poder al servei dels privilegiats i pel predomini de l'avarícia i l'afany de lucre com l'únic impuls ètic que volen imposar a la resta del món els grans propietaris i els financers multimilionaris. Per això la crisi econòmica que vivim és també una crisi política i cultural i ecosistémica. Les pràctiques financers neoliberals que l'han provocat es justificaren amb el predomini d'uns valors culturals marcats per la soledat, l'individualisme egoista, la degradació mercantil dels conceptes de felicitat i d'èxit, el consum irresponsable, la pèrdua del sentit humà de la compassió i el descrèdit de les il·lusions i les responsabilitats col·lectives. Els debats sorgits entorn d'aquesta crisi demostren que en les democràcies occidentals s'ha establert un enfrontament peillós entre els poders econòmics i la il·lusió política. Els partidaris del mercat com únic regulador de la Història pensen que l'Estat ha de limitar-se a deixar que els individus actuïn sense traves, oblidant que entre ells hi ha una gran desigualtat de capacitats, de mitjans i d'oportunitats. Per això li neguen capacitat pública per ordenar l'economia en espais transparents, i pr promoure els equilibris fiscals i la solidaritat social. I per això desacrediten l'exercici de la política. Però la política no s'ha de confondre amb la corrupció, el sectarisme i la humiliació còmplice davant els poders econòmics. La política representa en la tradició democràtica el protagonisme dels ciutadans a l'hora d'organitzar la seva convivència i el seu futur. Paraules com diàleg, compromís, consciència, entrega, legalitat, bé i públic, estan més a prop de la veritable política que altres paraules per desgràcia més comuns en la nostra vida quotidiana: corrupció, paradís fiscal, diner negre, benefici, suborn, opacitat i escàndol. Com que aquesta crisi és política i cultural, hem de sortir d'aquesta crisi reivindicant la importància de la política, l'educació i la cultura. No podem confondre la sensatesa i la veritat científica amb diagnòstics interessats en perpetuar el model neoliberal i les seves receptes financeres. Ara resulta prioritari cercar una resposta progressista a la crisi. Per evitar noves crisis en el futur cal lluitar en primer lloc contra totes les manifestacions de la desigualtat. I per això és necessari garantir el treball decent que proporcioni a dones i homes salaris dignes i suficients, i el respecte als seus drets laborals com a fonament d'un creixement econòmic sostenible. Així mateix, és imprescindible que es portin a termes refomes fiscals que garanteixin l'equitat, la solidaritat fiscal, sense paradisos ni privilegis per a milionaris, i la major contribució dels que més tenen, per a que l'Estat pugui augmentar les seves prestacions socials i exercir com un potent impulsor de l'activitat econòmica. Enfront dels danys ecològics de l'ambició especulativa, una resposta progressista suposa revisar els marcs jurídics per que sigui possible una major protecció del nostre ecosistema i establir suficients incentius per a promocionar la producció i el consum sostenibles. Enfront d'un model productiu basat en l'especulació financera i immobiliària i en la consideració que els nostres recursos són il·limitats, una resposta progressista suposa invertir més en educació, recerca i qualificació laboral. Enfront del desprestigi de la política, una resposta progressista suposa retornar l'autoritat als espais públics i als representants dels ciutadans per a que regulin en nom de l'interès comú les estratègies del mercat. Enfront de la misogínia i la discriminació de gènere, una resposta progressista suposa consolidar les polítiques d'igualtat, defensar el dret a la reproducció i mesures específiques per evitar que les dones es vegin relegades a l'atur o a l'economia submergida i a suportar moltes més hores de treball no retribuït que els homes, patint així en major mesura els efectes de la crisi. Enfront del racisme i la xenofòbia, una respsoat progressista suposa defensar els drets dels treballadors estrangers i assegurar el respecte jurídic a la dignitat de les persones.

Cultura i societat