) 541) Eleccions catalanes (I): Artur Mas, president a la tercera

La victòria de Convergència i Unió, tal com avançaven els sondejos demoscòpics, ha estat tan àmplia com incontestable, i amb el repartiment d'escons que es va produir en les eleccions d'ahir queda ben clar que Artur Mas serà el nou president de la Generalitat, encara que li'n faltin sis per a la majoria absoluta. No pot ser de cap altra manera, perquè la victòria de CiU és tan indiscutible com el càstig que han rebut els fins ara partits de govern, especialment dur per al PSC, que ha fet el pitjor resultat de la seva història, i per a Esquerra Republicana de Catalunya, que ha perdut onze diputats en relació amb les eleccions del 2006. El poble de Catalunya, trencant els pronòstics pessimistes que anunciaven una abstenció sense precedents, va decidir anar a les urnes, i més del 63,5% dels censats van emetre el vot per deixar clar que Artur Mas, que ja havia guanyat en nombre d'escons el 2003 i el 2006, aquesta vegada sí que serà president de la Generalitat. Ho va deixar ben clar fins i tot el president Montilla, quan, reconeixent una derrota sense cap precedent tan clar, va dir que si calia li facilitarien la investidura, i va anunciar que no repetiria com a primer secretari del PSC.

Artur Mas, anit, orgullós de la victòria, ja que CiU ha guanyat en totes les comarques, va apel·lar al país i a la seva gent per demanar la mobilització de tot el poble per afrontar una situació complicada, enmig d'una crisi econòmica global i d'unes relacions complexes amb l'Estat. El guanyador de les eleccions va llançar una missatge d'humilitat per treballar, de responsabilitat per gestionar la victòria i d'esperança per al país. Va prometre un govern fort, però va demanar al costat d'aquest govern, no enrere, un país mobilitzat, perquè, citant el president Pujol, va assegurar que tenim un país amb gruix, un país que se'n sortirà.

Aquestes eleccions han comportat un augment important del PP, que ha fet el seu millor resultat i que serà la tercera força política. La radicalització del seu discurs en matèria d'immigració i de llengua ha estat ben acollida pels seus votants, tot i que Ciutadans manté els tres diputats i la xenòfoba Plataforma per Catalunya ha aconseguit més de 75.000 vots. Iniciativa per Catalunya ha perdut dos escons, però és la força de govern que ha aguantat més bé el desgast. Joan Laporta, amb Solidaritat Catalana per la Independència, ha aconseguit quatre diputats, tres per Barcelona i un per Girona, i queda a un pas del grup parlamentari propi, mentre que Reagrupament ha vist com el seu missatge no arrelava i ha quedat lluny de tenir representació.

Política