ARXIU DE LA FUNDACIÓ GADESO
631) El futur de Grècia i el nostre
La videoconferència entre Papandreu, Merkel i Sarkozy va acabar, com es podia esperar, amb el compromís grec d'accelerar les reformes i amb el suport incondicional de França i Alemanya a Grècia, amb la determinació de posar en marxa els acords del 21 de juliol passat. ¿És creïble aquesta posició? Per respondre a aquesta qüestió, proposo al lector que ens situem en l'alternativa de la suspensió desordenada de pagaments de Grècia i la seva sortida de l'euro. ¿Què passaria a l'àrea? ¿I a Grècia?
Començant per l'eurozona, la primera cosa seria l'impacte sobre els balanços d'una gran part del sistema financer europeu, en especial el francès, companyies d'assegurances i fons de pensions. Aquestes pèrdues provocarien dificultats afegides a les actuals per al seu finançament, i això probablement acabaria amb noves intervencions públiques. El contagi sobre el deute públic de la resta de l'àrea apareix com l'efecte següent. ¿Qui vindria a continuació? Ni Irlanda ni Portugal se'n salven malgrat els ajustos realitzats. I si s'estenen els problemes a Espanya i Itàlia, el Fons Europeu d'Estabilitat Financera no té suficients recursos per a països amb aquest volum de carències. Un sistema financer que necessita fortes injeccions de capital (l'FMI ha estimat en uns 200.000 milions les seves necessitats de recapitalització) i sectors públics en creixents dificultats, i que haurien de recolzar els seus bancs, dibuixen un horitzó més que preocupant, i no només per a nosaltres.
Però potser encara ho és més per a Grècia. En aquest país, una suspensió de pagaments desordenada i la recuperació de la dracma significarien la fallida del seu sistema bancari, aixafat per la fuga de capitals i la pèrdua de la vital assistència que subministra el Banc Central Europeu (BCE). A més a més, els tipus d'interès saltarien dels valors actuals als que teníem aquí fa 15 anys, a l'entorn del 15%. Ja em diran què passaria amb el creixement amb un xoc financer d'aquest calibre. En tercer lloc, encara que una forta devaluació de la seva moneda permetria recuperar competitivitat, no és evident que això es traduís en creixements del PIB de manera ràpida i duradora. Perquè la mateixa devaluació implica alces de preus dels productes importats (s'ha de pensar en el petroli, per exemple) que, en el context que estem considerant, erosionaria ràpidament els seus avantatges competitius. Addicionalment, el deute extern continuaria en euros, que caldria tornar en aquesta moneda. I, finalment, això implicaria l'exclusió de Grècia dels mercats de capital per un llarg període de temps.
Si ara la fallida descontrolada i la sortida de l'euro de Grècia no s'haurien ni de contemplar, ¿quina és l'alternativa? Les tensions al Govern alemany, amb els liberals demanant la sortida de Grècia de l'euro i la CSU de Baviera la seva simple expulsió, són indicadors de l'escàs marge de maniobra que té Merkel. Com ho són la dimissió de Jurgën Stark, el representant del Bundesbank al BCE, i la sentència del Tribunal Constitucional. Aquesta, que ha legalitzat el primer salvament de Grècia, ha fixat límits molt clars al que pot i no pot fer el Govern. I el que és més important, probablement, és considerar l'emissió d'eurobons contrària a la Constitució germànica i al Tractat de Lisboa. No els prohibeix l'alta autoritat alemanya. Simplement, exigeix que siguin modificats tant la Constitució (això implicaria un referèndum) com el mateix Tractat de Lisboa.
Altres mecanismes, com les ajudes dels països BRIC o de la Xina directament, són pal•liatius. Com ho són les compres de deute per part del BCE, que no poden allargar-se gaire temps. Per això no queda més remei que continuar, fins al 2013, quan el fons d'estabilitat sigui substituït per un mecanisme permanent, amb la línia seguida fins ara. És a dir, posar en marxa les mesures adoptades el 21 de juliol passat, que França ja ha aprovat i que Alemanya hauria de sancionar el 29 de setembre vinent, però la ratificació de les quals està costant molt a Finlàndia i Eslovàquia, o a Àustria, que ha ajornat el seu suport. Això implica una primera suspensió de pagaments ordenada de Grècia, ja que s'allarguen els terminis d'amortització, en alguns casos fins als 30 anys, es redueixen els tipus d'interès a pagar pel deute, i el sector privat accepta una quitació del 21% del que s'ha invertit en bons grecs. A més a més, els acords de juliol signifiquen, també, que el fons pugui substituir el Banc Central Europeu en la compra de deute, alhora que pugui prestar a governs en dificultats i ajudar a salvar bancs amb problemes.
Molt més que això no és possible. Simplement. Però no subestimin la seva importància. Els acords del 21 de juliol encara no s'han instrumentat a la pràctica. Començaran a fer-ho d'aquí un mes, aproximadament. Llavors serà el moment de comprovar si aquesta estratègia franco-alemanya pot ser exitosa. Esperem, pel bé de tots, que ho sigui. No ens queden gaires més opcions.
Economia
Oliver Alonso, Josep | El Periódico - 16-IX-2011