643) Els autònoms han de mirar per ells mateixos

Ser autònom té un avantatge que consisteix en organitzar la feina a la seva manera (quasi sempre). És a dir, no dependre d'un “cap” que li marqui unes obligacions i tenir una possibilitat de planificar la seva economia. Més feina, més facturació, més inversió, etc.

Una de les possibilitats és triar la cobertura que vol tenir per part de la seguretat social. I dins aquest ventall de cobertura, sens dubte, la més important són les bases de cotització. La majoria d'autònoms, quan es donen d'alta, trien como a opció la base mínima, avui 850,20 euros/mes, lo que suposa pagar la quota mínima, uns 254 euros cada mes.

Pensen que més endavant ja seran a temps a pujar aquesta base i per tant la quota. Però el dia a dia fa que aquest increment es vagi deixant de banda per ocasions més favorables. I així arriba la jubilació i la pensió es de misèria en comparació a la d'un treballador del Règim General. No dic res quan parlem de viduïtat o orfandat o invalidesa permanent.

Hi ha hagut campanyes perquè els autònoms actualitzin les seves bases i cobertures, però encara costa treball fer-ho entendre. Cada autònom ha de pensar que ha de mirar per ell mateix a l'hora d'assegurar el seu futur, el seu benestar.

I no tan sols pel que fa a la base de cotització, sinó també per altres prestacions. Pot triar si té la cobertura d'accidents de treballs i malalties professionals i també la nova prestació de “cessament d'activitat” –eufemisme d'atur per als autònoms-. Quants de comentaris hem sentit o llegit: “com era autònom, quan vaig tancar el negoci vaig quedar sense rés i sense atur”. Idò bé, ara és possible tenir atur en determinats casos. En primer lloc s'ha de cotitzar per aquesta contingència, menys de 20 euros/mes i, en segon lloc, que la situació de cessament d'activitats sigui involuntari, no per capritx.

Dons bé, s'ha de fer una crida als autònoms que mirin bé les seves cobertures, tant pel que fa a la base de cotització –que serà la seva base reguladora de prestacions- com les contingències assegurades, pel seu bé i de la seva família. Si no ho fan ells, ningú ho farà. Pensin que avui un autònom pot tenir quasi les mateixes prestacions que un treballador del règim general (pagant, és clar). L'única diferència és qui paga: en el cas de l'autònom és ell mateix i en el cas del treballador la major part ho paga l'Empresa i només una sexta part ho paga el treballador. Això podria dur a una altre reflexió: paga poc un treballador a la seguretat social o paga massa l'empresa? Ho deixem per altres moments, però l'autònom que miri per ell mateix, ningú més ho farà a nivell individual. Col·lectivament ho fèiem les associacions, com ara APTA.

Economia

Sitjar, Jaume | APTA - Autònoms Balears - 14-X-2011

Articles d´actualitat >>