ARXIU DE LA FUNDACIÓ GADESO
738) La Nova Llei General Turística
Si no hi ha cap denou, aviat tendrem una nova Llei General Turística. Una llei que pareix que amb la intenció de potenciar l´oferta del sector, modificarà el model turístic que ha regit fins ara i, per afegitó, el model territorial de les Illes.
Vivim temps de crisi, ja ho sabem. El que no tenim tant clar és que l´única solució per sortir-ne sigui botar-nos totes les regles de joc que teniem fins ara per afavorir a un sol jugador, i això és el que pareix que promou aquesta llei: donar carta blanca als hotelers, passant per damunt de tot el planejament vigent que –tot i que millorable- marcava uns objectius col·lectius clars.
Si la llegim, d´entrada ja trobam que la barra lliure que es va permetre de manera excepcional el 2010 (Llei 4/2010) i que permetia obres d´ampliació en els establiments hotelers, ara es prorroga cinc anys més, llevant, a més, totes les traves que aquella mantenia. Per exemple, en aquests edificis, la majoria dels quals sobrepassa àmpliament els metres quadrats permesos, es podran fer ampliacions que, si abans eren fins un 10%, ara augmentaran segons la categoria de l´establiment i podran arribar al 40% si el projecte s´encarrega a un arquitecte "estrella" o a un altre professional de "reconegut prestigi" (el qual, per cert, no tindria competències legals per fer-ho).
Però el tema de les ampliacions és menor si pensam que aquests edificis també es poden demolir i tornar aixecar de bell nou conservant tots els seus plusos d´edificabilitat. Ens trobam així, que edificis que són vertaders atemptats al nostre paisatge, ara es podran esbucar i tornar aixecar de nou i una mica més grans. Però per si això no bastàs, la Llei també permetrà als hotelers canviar l´ús dels seus establiments i convertir-los en habitatges. O sigui que no tan sols perpetuarem els edificis hotelers més impactants amb l´excusa que són la nostra principal indústria, sinó que també els admetrem com edificis d´habitatges, encara que siguin un atemptat al territori.
Continuant amb aquest mateix criteri i ja posats a pervertir tot el sistema, també es permetrà modificar la qualificació urbanística dels solars hotelers sense construir per poder fer-hi habitatges. És a dir, que es modifica el planejament per afavorir uns interessos particulars de manera quasi immediata i sense els mecanismes de transparència i participació pública que asseguren les tramitacions urbanístiques. S´ha de destacar que aquest article de la llei no tendrà caducitat i, per tant, en qualsevol moment es podrà realitzar un canvi d´ús, deixant sense sentit el planejament urbanístic.
Però el pitjor de tot això és que desapareixeran els solars on es podrien situar nous hotels, eliminant ja per sempre la possibilitat de qualsevol reconversió.
Tot i això a la nova llei, no li basta amb trastocar els fonaments de l´urbanisme actual en el sòl urbà, també modifica els del sòl rústic. Per això a partir d´ara, a l´hora d´implantar nous allotjaments turístics en el medi rural, s´eliminen totes les mesures de contenció existents i es podran ocupar tots els annexes edificats dins una finca. Així, per exemple, el típic hort de reguiu amb una vaqueria o sestadors que podia tenir 2.000 m2 construïts, ara es podrà convertir amb un agroturisme que, en assolir aquestes dimensions, tendrà poc d´explotació agrària i molt d´equipament terciari. A més a més, si consideram que per a la seva implantació no serà necessària la declaració d´interès general, s´evadeix així el pagament de l´aprofitament atípic que es genera en el sòl rústic i per tant serà molt mes econòmic implantar allotjaments turístics en el camp que en les zones urbanes. Si a això hi afegim que el model que s´està imposant en aquests establiments és el de gran habitació amb sala d´estar, dos dormitoris i una petita cuineta, el que realment tendrem, seran edificacions plurifamiliars en sòl rústic, sense saber massa bé què passarà si es donen de baixa les explotacions.
Si agafam tot l´exposat fins ara i miram quin és el model territorial que en surt, veurem que el resultat és que podran perpetuar-se tots els grans edificis que donaren nom al fenomen de la "balearització"; que a poc a poc, molts d´hotels s´aniran reconvertint en habitatges i que possiblement no se´n construiran de nous a les zones turístiques, ja que es mantenen les traves per aconseguir que es donin d´alta noves places i serà mes fàcil construir habitatges plurifamiliars (segones residencies per a estrangers), i que el sol rústic serà el lloc on aniran les noves inversions hoteleres transformant-lo en una zona terciària i residencial.
I ja per acabar, si qualcú pensava que les zones militars podien quedar preservades d´aquest autèntic fibló territorial, s´equivoca, ja que gracies a una parauleta posada estratègicament, a una disposició addicional de la llei, es permetrà l´ús turístic a les antigues edificacions militars. Aviat podrem veure hotels a zones emblemàtiques com Baiana a la serra de na Burgesa i alerta que amb la crisi, no es desafecti qualque zona militar més. És això el que volem?
Turisme
Grup d'Opinió d'Arquitectes | Diario de Mallorca - 29-VI-2012