752) Nova llei de turisme: perquè i per a qui?

He llegit, amb atenció i bolígraf a la mà, la Llei del Turisme acabada d'aprovar al nostre Parlament per la majoria absoluta del PP, que se suposa pretén establir unes bases sòlides de reconversió del nostre producte turístic amb criteris de sostenibilitat i competitivitat.

El conseller del ram, sense cap tipus de complex, en una de les primeres declaracions, va afirmar que la modernització del nostre turisme s'havia de basar en l'actuació sobre el territori. El senyor Delgado és coherent amb si mateix (potser també amb altres) i no enganya ningú. Un dels instruments bàsics per a futurs desenvolupaments turístics és la declaració d '"interès autonòmic", que es pretén justificar també com a mitjà per facilitar i agilitar els farragosos tràmits administratius. El problema és que no s'expliciten quines són les condicions mínimes que possibilitin tal declaració. Causa la impressió, constada pels fets, que s'està a l'espera de "macroinversores" als que es rep amb entusiasme sense saber amb exactitud de qui de tracta (exemples, haver-los, n'hi ha), i que la tan cloquejada seguretat jurídica consisteix a donar a priori el vistiplau a aquests projectes. Sense oblidar la possibilitat d'usos turístics en sòl agrari i la recuperació dels desenvolupaments urbanístics suspesos per l'anterior govern sense analitzar la viabilitat d'aquests.

La política turística del govern de Bauzá es basa fonamentalment en actuacions sobre el territori. En conseqüència, la Llei del Turisme és un "instrument" urbanístic, centrat prioritàriament en els allotjaments turístics (nous desenvolupaments, modernització, canvi d'usos ....). L'anomenada oferta complementària, perdonin la redundància, ocupa un lloc complementari. Cras error, perquè en realitat aquesta oferta (molt més àmplia que bars, restauració, comerços turístics ...) s'hauria de considerar la "primària" i bàsica. Quan se'ns tria com a destinació turística sens dubte es té en compte la "qualitat" de l'allotjament, però la decisió final té relació directa amb la diversitat (adequada a les exigències de les noves demandes) de la nostra oferta complementària. Segueix pendent, més enllà de les bones paraules, la reconversió de zones turístiques obsoletes, que implica necessàriament a la iniciativa privada ia la pública.

Un dels temes que haurien d'analitzar amb atenció en abordar aquestes reconversions és el canvi d'ús, bàsicament d'allotjaments hotelers, una de les "estrelles" de la llei. En principi no té perquè rebutjar, sempre que es realitzin amb racionalitat i no amb simple discrecionalitat o abitrariedad. Sembla que el criteri bàsic és l'obsolescència de l'establiment, però quins són els criteris que fonamenten la "obsolescència" d'un establiment, més enllà de la voluntat dels seus propietaris?

Com transformar el nostre producte turístic a més competitiu? El model fins ara vigent i reeixit, ja no és útil. Pel mateix seria greu que l'objectiu de la Llei fos únicament "millorar" l'existent. Els nostres punts forts són, entre d'altres, el coneixement de la nostra destinació turística, la seva accessibilitat per les seves múltiples connexions aèries, la nostra naturalesa i medi ambient, el nostre clima ... Però també coexisteixen debilitats que poden convertir-se en amenaces reals. El nostre producte està escassament diversificat; les zones turístiques (no només els allotjaments!) Són obsoletes o estan en procés de ser-ho, en part centrem la bondat de l'activitat turística en el nombre de visitants més que en la seva rendibilitat empresarial i social, es detecta un cert abandó de la protecció i una inadequada gestió del nostre territori, natura i medi ambient...

Sense oblidar el manteniment i millora de la nostra interconnectivitat aèria, la nostra competitivitat s'hauria de basar en dos paradigmes bàsics. El primer, la qualitat del nostre territori. El segon factor hauria de ser la diversificació dels nostres productes (no només hotelers), íntimament relacionada amb els plans de reconversió de zones turístiques, que han d'incloure iniciativa pública i privada.

Turisme

Tarabini, Antoni | Diario de Mallorca - 27-VII-2012